En aquesta consigna us proposo que escrivim sobre el que significa viure sentint-se atrapat en el temps. Però atrapat en el temps en el sentit que esperem que passin coses que no arriben i esperem i esperem. En realitat, es tracta de bucles de pensament on, en certa manera, ens enganxem i no aconseguim sortir de la zona de confort que ens generen no fer cap canvi, ni cap actuació. Totes les possibilitats son possibles però no triem ninguna, gaudim mentalment de totes i on arribaríem però cap es fa realitat. La consigna és el propòsit de trobar una solució allò que no veiem possible canviar. ¿Què ens proposeu amb els vostres textes, el protagonista sabrà sortir-se'n de l'atzucac?